Vaig assistir ahir, com a d’altres prof. i investigadors de la UIB que vaig veure entre el públic, a la conferència del Dr. Carlos Duarte (IMEDEA, CSIC/UIB) sobre “canvi climàtic/canvi total” a la seu del Club del Diario de Mallorca. I a banda de felicitar-lo per l’exposició, i més enllà de la rellevància del tema (que és òbvia), em vaig quedar amb algunes idees que va exposar als assistents sobre la rellevància de la “socialització del coneixement” que com que coincideixen amb el que volem impulsar des de la UIB (d’una manera o altra) m’agradaria subratllar molt sintèticament.

És prou significatiu que el CSIC, a la seva plana web, hagi potenciat l’apartat de Cultura Científica i que dediqui una especial atenció a la “divulgació” amb una frase de S. Pinker que diu: La Sociedad apreciaría mucho más los prodigios de la ciencia y la tecnología si más científicos compartieran su entusiasmo con el público y se tomaran en serio el duro trabajo de hacerlo accesible“. A més es destaquen col.laboracions directes amb mitjans de comunicació (com la Cadena Ser) i una especial atenció a les notícies de ciència que apareixen als mitjans de comunicació.

Tot això per refermar la idea de que no només cal esperar (o exigir) a la societat que sigui ella la que s’acosti a la ciència o al coneixement, mentre nosaltres l’esperam des dels nostres despatxos, laboratoris, unitats, instituts (o bucs oceanogràfics), sinó que, com deia el Dr. Duarte, cal que els grups de recerca també prenguin en consideració aquest camí, de manera  que la “socialització del coneixement” sigui bidreccional. Així, doncs, no només caldrà demanar als grups que facin allò que ja els preocupa de sempre com decidir a quina convocatòria es presenten per aconseguir més fons, en quines revistes publicaran per incrementar la seva visibilitat, en quins congressos o reunions d’experts difondran els seus coneixements i les seves idees…sinó també que incorporin a la seva dinàmica de feina com i a on es farà la difussió, la transferència, dels seus coneixements a la societat. De fet des de fa temps a les convocatòries del Plan Nacional això ja és un valor afegit per atorgar projectes, si bé en general els investigadors hi passen molt per sobre o de manera generalista. Potser ben aviat això s’haurà de concretar.

No cal, seguint el fil argumental del Dr. Duarte, que sempre deixem via lliure en els mitjans de comunicació als “excèptics” (que opinen de tot sense dades), als il.luminats (que demanen el seu dret de rèplica des del no-res) o als tertulians (dotats de la saviesa divina que els permet parlar de tots els temes amb dades que mig memoritzen de les recerques amb el google).

Com que pensam que aquesta línia és positiva mirarem de treballar perquè la recerca a la UIB es “socialitzi” cada vegada més.

Mateu Servera

Direcció de Promoció de la Recera

Universitat de les Illes Balears